Reflexió

IMG_20130415_092536_edit0

Reflexiono àmpliament i espremo amb molta intensitat la neurona líder en creació i imaginació del meu cervell per que atiï les seves companyes i m’ajudin a trobar un tema per fer el deures de literatura.
Àrduament, per efecte de l’hora, és molt tard; àrduament, deia, la neurona va estimulant les altres i poc a poc comença a agafar forma un principi d’idea.
Camino quatre passes fins la llibreria aixeco la mà i agafo el primer llibre que trobo i encara no el tinc a la mà que, també a l’atzar, obro el llibre i llegeixo així:
Sus rodillas huesudas y la pilosidad de sus muslos advierten que se ha puesto los zapatos de tenis antes de ponerse los pantalones.
Ja tinc l’inspiració. Faré una versió d’aquest paràgraf de “Para un jardín en otoño” de Nut Arel Monegal. Sense adjectius, sonaria així: Sus rodillas como huesos y sus pelos en los muslos advierten que se ha puesto los zapatos de tenis antes de ponerse los pantalones.
Reflexiono tranquil·lament i la neurona líder en escriptura del meu cervell, dicta: Fem-ho més difícil, el text sense noms quedaria així: Viendo sus huesudas y sus pilosos se advierte que se ha puestos lo que cubre aquello de abajo antes de taparse lo más inferior.
Encara que no té molt de sentit, es comprèn gràcies a que tenim el text original.
Reflexiono tímidament amb la neurona especialista en reptes i plegats convenim que ara no volem adverbis, fàcil! Ho diriem així: Sus rodillas huesudas y la pilosidad de sus muslos advierten que se ha puesto los zapatos de tenis sin ponerse los pantalones.
Frustradament reflexiono mentre la neurona dels reptes i la de l’escriptura (pel seu compte) proposen treure també les preposicions junt als adverbis la cosa ha quedat així: Sus rodillas huesudas y la pilosidad que tienen sus muslos advierten que se ha puesto los zapatos de tenis y no se ha puesto los pantalones.
Arribat a aquest punt, reflexiono ampliament i espremo la neurona capdavantera en sentit comú per que m’ajudi a acabar aquest escrit, no necessita ni l’ajut de les seves companyes, o deixo aquí i m’en vaig a dormir. Les meves neurones necessiten descans i la veritat és… Que se m’en refoten els pantalons i quan se’ls ha posat o no. I amb tantes anades i vingudes d’idioma sembla que m’hagi fet de Ciutadans.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s